coberta-anton-riera
 

I l · l u s i o n i s m e
 
 
III
 
Maig, les cireres
 
primerenques i alades
 
poncelles vénen
 
per una porta llunya
 
a l’horitzó dels somnis.

 
Clica i llegeix     Fons   d’armari   (2016)
 
 
 

 
 
L a   N o r a   i   T e r p s í c o r e
 
 
Giravoltant  com  fulla  de  tardor,
 
de  dalt  a  baix,  de  baix  a  dalt  ets  vel
 
que  el  vent  un  dia  va  arrencar  del  cel,
 
del  roig  al  violeta  ets  el  candor
 
que  voldria  alçar  el  cos  en  la  buidor
 
de  mans  i  pètals  per  tocar  un  estel
 
que  ens  il·lumini  el  cor  des  de  l’arrel
 
com  delicades  flors  d’emoció.
 
Balles  i  a  cada  pas  alces  un  pont,
 
jugues  i  vas  prenent  formes  del  riu
 
-una  sirena,  una  serp,  un  brau-
 
i  esdevens  la  musa  que  ens  du  la  pau
 
seguint  el  moviment  de  tots  els  sons,
 
de  tants  colors  com  la  Natura  escriu.

 
Clica i llegeix     Fons   d’armari   (2016)
 
 
 

 

E l   r e i   d e   l ‘ e s c a p i s m e
 
 
I
 
Allà  on  cadascú  s’ha  de  buscar  el  pa,
 
tu  per  la  corda  fluixa  vas  lleuger:
 
enfiles  el  camí  més  dreturer,
 
no  perds  el  temps,  ni  et  gires  a  mirar.
 
Veus  cada  ésser  molt  proper  o  llunyà.
 
Astut  i  afable,  entens  què  et  convé:
 
a  qui  et  desagrada  dius  passiu  bé,
 
a  qui  et  delecta  li  allargues  la  mà.
 
Si  a  la  teva  enorme  voluntat
 
li  neguen  rebre  tot  el  que  ha  donat,
 
et  sadolles  per  la  taula,  el  vi
 
i  Eros,  és  clar,  que  també  es  fa  sentir.
 
Saps  que  el  teu  equilibri  et  manté  dret,
 
que  t’alçarà  amb  facilitat  quan  caus
 
sobre  la  fina  dalla  d’un  calfred
 
la  joia  d’haver  fet  amb  tu  les  paus.

 
Clica i llegeix     
El   rei   de   l’escapisme   (2017)