coberta-anton-riera
 

I l · l u s i o n i s m e
 
 
III
 
Maig, les cireres
 
primerenques i alades
 
poncelles vénen
 
per una porta llunya
 
a l’horitzó dels somnis.

 
Clica i llegeix     El   caminant   del   somni   (1994)
 
 
 

 
 
L a   N o r a   i   T e r p s í c o r e
 
 
Giravoltant  com  fulla  de  tardor,
 
de  dalt  a  baix,  de  baix  a  dalt  ets  vel
 
que  el  vent  un  dia  va  arrencar  del  cel,
 
del  roig  al  violeta  ets  el  candor
 
que  voldria  alçar  el  cos  en  la  buidor
 
de  mans  i  pètals  per  tocar  un  estel
 
que  ens  il·lumini  el  cor  des  de  l’arrel
 
com  delicades  flors  d’emoció.
 
Balles  i  a  cada  pas  alces  un  pont,
 
jugues  i  vas  prenent  formes  del  riu
 
-una  sirena,  una  serp,  un  brau-
 
i  esdevens  la  musa  que  ens  du  la  pau
 
seguint  el  moviment  de  tots  els  sons,
 
de  tants  colors  com  la  Natura  escriu.

 
Clica i llegeix     Fons   d’armari   (2016)
 
 
 

 

E l   r e i   d e   l ‘ e s c a p i s m e
 
 
IX
 
Cada  nit  dorms  com  un  sant
 
mentre  el  món  et  va  cantant
 
la  cançó  de  l’enfadós
 
i  als  blancs l lençols  del  matí
 
voldries  haver-te  fos
 
com  una  flor  del  camí.
 
Pels  carrers  de  cada  dia
 
sents  l’estrident  simfonia
 
dels  cossos  que  són  un  mar.
 
Tu  te’ls  mires  des  d’un  far
 
a  l’ull  de  bou  encastat
 
ben  sorprès  i  marejat.
 
A  la  feina,  la  família
 
fugen  de  la  bugenvílea,
 
que  és  olor  massa  profunda
 
per  la  seva  pell  immunda.
 
No  caben  sota  les  mates,
 
rates,  rates,  tantes  rates.
 
Avars,  falsos,  envejosos,
 
porucs  i  cobdiciosos
 
van  sortint  de  tot  arreu
 
per  bastir-nos  el  seu  feu,
 
l’Amor,  sòrdids,  enterrant,
 
les  entranyes  de  l’encant,
 
doncs,  no  tenen  miraments
 
quan  roseguen  persistents.
 
Roïnesa  han  escampat
 
fins  que  el  món  ha  xarbotat.
 
Qui  aparenta  amb  gest  ardent
  
que  viu  de  l’honestedat
 
sense  tenir  dignitat
 
mentint  compulsivament.
 
Qui  és  paràsit  declarat
 
i  oblida  la  voluntat
 
lamentant-se  de  la  sort
 
quan  mira  el  món  des  del  port.
 
El  banquer  que  enganya  l’avi
 
i  ens  vol  fer  creure  que  és  savi.
 
Les  veus  córrer  en  munió.
 
Quina  congregació!
 
Rates,  rates,  quantes  rates
 
s’enfilen  per  les  sabates.

 
Clica i llegeix     El   rei   de   l’escapisme   (2017)