coberta-anton-riera
 

I l · l u s i o n i s m e
 
 
III
 
Maig, les cireres
 
primerenques i alades
 
poncelles vénen
 
per una porta llunya
 
a l’horitzó dels somnis.

 
Vegeu     El  caminant  del  somni   (1994)
Vegeu      D E L    C A M I N A N T
 
 
 

 
 
L a   N o r a   i   T e r p s í c o r e
 
 
Giravoltant  com  fulla  de  tardor,
 
de  dalt  a  baix,  de  baix  a  dalt  ets  vel
 
que  el  vent  un  dia  va  arrencar  del  cel,
 
del  roig  al  violeta  ets  el  candor
 
que  voldria  alçar  el  cos  en  la  buidor
 
de  mans  i  pètals  per  tocar  un  estel
 
que  ens  il·lumini  el  cor  des  de  l’arrel
 
com  delicades  flors  d’emoció.
 
Balles  i  a  cada  pas  alces  un  pont,
 
jugues  i  vas  prenent  formes  del  riu
 
-una  sirena,  una  serp,  un  brau-
 
i  esdevens  la  musa  que  ens  du  la  pau
 
seguint  el  moviment  de  tots  els  sons,
 
de  tants  colors  com  la  Natura  escriu.

 
Vegeu     Fons  d’armari   (2015-16)
Vegeu      D E L    C A M I N A N T
 
 
 

 

C a m í   d e   X a n g r i – L a
 
 
El  meu  amic  viu  de  la  Vida,
 
com  nosaltres,  ocell  de  pas.
 
Fa  curtmetratges  que  ens  recorden:
 
“la  vida  és  curta  i  l’art  és  llarg”.
 
Entén  els  humans  amb  llurs  febleses:
 
sap  que  el  camí  del  perdó  és  llarg.
 
Se’ls  mira  amb  molta  gentilesa,
 
però  després  passa  de  llarg.
 
El  seu  ull  clínic  és  la  càmera
 
que  perfora  l’obvietat.

 
Vegeu    Fons  d’armari   (2015-16)
Vegeu      D E L    C A M I N A N T