M o t s   d ‘ u n   p a r e   a l   s e u   f i l l
 
 

En  la  mesura  que  sóc  t’estimo
 
i  en  la  mesura  que  t’estimo  sóc.
 
Pertanyo  al  no-res  que  és  el  tot
 
i  en  aquesta  pertinença  ets
 
la  cega  força  que  commou
 
el  meu  alè,  la  meva  llum
 
com  blanca  Lluna  en  plenitud.
 
Si  s’aturés  de  cop  el  món,
 
en  cada  constel·lació
 
tu  viuries  sempre  en  mi.
 
Mai  gosaria  dir  l’enyor
 
només  l’Amor,  només  l’Amor.