coberta-la-infinita-tendresa

 
 

D e l   d i a   q u e   e s   m e r a v e l l à   e l   s i l e n c i . . .
 
 

Del  dia  que  es  meravellà  el  silenci
 
als  meus  braços  veient-te  amb  els  ulls  clucs,
 
no  en  vull  ni  en  sé  dir  res  amb  les  paraules,
 
d’aquesta  melodia  que  la  vida,
 
només  ella,  podrà  interpretar  sempre.
 
D’on  véns?,  qui  ets?  Tot  ho  ignoro  de  tu.
 
Abans  que  jo  naixés  a  la  bellesa,
 
vas  néixer  tu  en aquella  música,
 
suau  com  una  escala  cap  al  cel.
 
Què  és  l’amor?,  em  vaig  dir:
 
un  cos  menut,  la  grandesa,
 
el  que  a  tots  ens  fa  por.

 
Del  poemari  inèdit  de  2008    “La  infinita  tendresa