T i e t a   a d é u
 

De  malagraïts  el  món  mai  se  n’afarta:
 
sempre  el  dimoni  sap  on  posar  el  peu.
 
La  Terra  ens  parla,  les  flors  tenen  veu
 
quan  del  matí  a  la  nit  tot  l’Amor  esclata
 
i  ara  tu  ets  l’àngel  que  vetlla  per  nosaltres.
 
En  vida  has  viscut  l’anonimat,  feu
 
del  senzill  que  mai  no  posa  preu
 
a  l’acte  de  donar:  servir  és  el  mot  exacte.
 
Amb  pell  de  núvol  ja  guardes  la  tendresa
 
de  pluja  i  de  sol,  mirada  dels  teus  ulls
 
entre  el  cor  dels  ocells  que  passen  full
 
sense  planys  ni  rancúnies  ni  tristesa.

 
Vegeu    Fons  d’armari   (2015-16)
Vegeu      D E L    C A M I N A N T