P a r a u l e s   a   u n   a m i c
 
 
i
 
L’esplendor  del  dia  té  els  colors  vius,  primordials,
 
com  una  papallona  que  vol  enfilar-se  al  sol,
 
aquest  matí  minúscul  i  reclòs  d’estiu,  encès,
 
que  la  llum  colpeja  les  finestres  fins  esbotzar-les,
 
que  hauries  d’agafar  els  estris  per  ser  eternament  jove
 
i  anar-te’n  al  cor  del  bosc  amb  la  música  de  Bach,
 
aquella  música  que  tu  saps  bé,  com  una  pell.
 
Però  m’han  dit  que  avui  a  les  onze  t’enterraran
 
en  aquest  cel  tan  blau  on  el  teu  cor  es  confonia,
 
fins  que  el  lent  batec  dels  ulls  se’t  va  cloure  amb  una  llàgrima
 
com  el  gest  massa  bell  de  la  teva  decepció.