P a r a u l e s   a   u n   a m i c
 
 
i
 
L’esplendor  del  dia  té  els  colors  vius,  primordials,
 
com  una  papallona  que  vol  enfilar-se  al  sol,
 
aquest  matí  minúscul  i  reclòs  d’estiu,  encès,
 
que  la  llum  colpeja  les  finestres  fins  esbotzar-les,
 
que  hauries  d’agafar  els  estris  per  ser  eternament  jove
 
i  anar-te’n  al  cor  del  bosc  amb  la  música  de  Bach,
 
aquella  música  que  tu  saps  bé,  com  una  pell.
 
Però  m’han  dit  que  avui  a  les  onze  t’enterraran
 
en  aquest  cel  tan  blau  on  el  teu  cor  es  confonia,
 
fins  que  el  lent  batec  dels  ulls  se’t  va  cloure  amb  una  llàgrima
 
com  el  gest  massa  bell  de  la  teva  decepció.
 
 
 
T i e t a   a   a d é u
 
 
De  malagraïts  el  món  mai  se  n’afarta:
 
sempre  el  dimoni  sap  on  posar  el  peu.
 
La  terra  ens  parla,  les  flors  tenen  veu
 
quan  del  matí  a  la  nit  tot  l’Amor  esclata
 
i  ara  tu  ets  l’àngel  que  vetlla  per  nosaltres.
 
En  vida  has  viscut  l’anonimat,  feu
 
del  senzill  que  mai  no  posa  preu
 
a  ’acte  de  donar:  servir  és  el  mot  exacte.
 
Amb  pell  de  núvol  ja  guardes  la  tendresa
 
de  pluja  i  de  sol,  mirada  dels  teus  ulls
 
entre  el  cor  dels  ocells  que  passen  full
 
sense  planys  ni  rancúnies  ni  tristesa.
 
Clica i llegeix     
Fons   d’armari   (2016)