C o m   a i g u a   d e   p l u j a   e n   d i e s   d ‘ a m o r…
 

XXI  
 
Qui  ets  amic  viatger  amb  ulls  de  poma
 
que  flirteges  amb  la  Lluna  i  el  Sol
 
com  un  drac  meravellós?
 
Fletxa  de  l’eternitat,
 
pren  el  temps
 
del  senzill
 
i  marxa  enllà
 
amb  el  vent  d’amor,
 
on  cap  arquer  descregut
 
ja  mai  més  no  et  podrà  abastar
 
mentre  mira  feliç  el  teu  vol  majestuós
 
al  paraigua  de  les  constel·lacions.
 
 

F a b i à
 

I
 
M’agrada  quan  somrius,
 
tot  el  teu  cos  estima
 
la  immensitat  de  viure
 
cada  racó  de  llum
 
i  pren  sentit  mirar-te.
 
Tot  al  voltant  de  tu
 
brilla  en  l’Amor  profunda
 
una  fam  d’abraçar
 
que  adelita  els  sentits.
 
Allà  on  camines  tu
 
hi  ha  maduixes  vermelles
 
i  el  que  era  gris  és  viu.
 
Al  teu  cercle  daurat,
 
sents  l’anhel  de  jugar,
 
de  córrer,  de  saltar.
 
Per  allà  on  passes  tu
 
l’instant  és  un  regal,
 
i  l’horitzó,  més  blau,
 
s’enfila  per  la  joia
 
amb  l’Esperit  del  Sol.
 
Tot  al  voltant  de  tu
 
és  compassiu  i  clar.
 
Clica i llegeix     Vibracions   (2015-16)
 
 
 

 

S o f i a
 

Em  semblaven  cinc  lletres  d’un  gegant
 
que  travessés  el  portal  de  fantasia.
 
La  esse  fóra  el  riu  del  Sol  on  feia  via,
 
de  cada  indret  per  on  seguís  passant,
 
la  f,  la  força,  la  filosofia,
 
la  i,  el  bastó  màgic  de  l’alegria
 
que  acompanya  sempre  el  bon  caminant,
 
la  a,  la  cova  on  descansés  de  nit,
 
tot  pesant  figues  amb  les  mans  al  pit.
 
De  fet,  és  una  geganta tan  petita,
 
com  el  porquet  a  la  caseta  de  palla
 
que  viuria  amb  xocolata  i  llonganissa
 
mentre  la  mare  l’abraça  i  l’embolcalla.

 
 

II
 
Et  podria  explicar  el  sentit  de  la  Vida:
 
res  no  té  cap  sentit,  tu  li  hauràs  de  donar.
 
Comencem  per  l’Amor:  estimem  qui  ens  estima.
 
Abraçar  és  ben  senzill,  i  estimar,  impossible
 
perquè  a  ningú  li  agrada  que  l’estimin  del  tot.
 
Confonem  llibertat  amb  que  ja  ho  sabem  tot
 
i  vivim  i  vivim  com  qui  no  ha  de  morir
 
sempre  ignorant  l’Amor,  sempre  sols,  sempre  tristos
 
per  l’orgull  de  voler  demostrar  qui  no  som:
 
la  muntanya  bellíssima  que  al  cel  regala  flors.
 
Recordem,  doncs,  la  fe  que  sempre  és  en  nosaltres,
 
que  anem  muntanya  amunt,  que  viure  és  més  balder.
 
Endevinem,  llavors,  mentre  oblidem  el  ser,
 
que  som  petits  i  ens  cal  aprendre  de  tothom.
 
Perquè  m’estimes  tant,  cada  instant  em  demanes
 
una  dolça  mirada  igual  que  els  teus  germans.
 
Volent,  doncs,  el  mateix,  com  ho  hauria  de  fer
 
si  jo  us  estimo  a  tots?  Som  cruels  amb  nosaltres.
 
Em  dius  que  no  m’estimes  perquè  saps  que  és  mentida:
 
fem  un  món  cruel  perquè  exigim  l’Amor.

 
Clica i llegeix     Vibracions   (2016)
 
 
 

 

S a ü l
 

Quan  mires  l’estel  que  en  l’Univers  fa  via,
 
les  teves ales  t’enfilen  amunt
 
i  baixes  per  un  tobogan  de  llum
 
que  és  la  infinita  força  de  l’alegria,
 
el  camí  on  tot  el  dolor  es  desvia
 
pel  tacte  del  bes  d’Amor  del  Profund
 
que  tu  palpes  amb  mans  dolces,  rotund,
 
per  saludar  tothora  la  poesia.
 
Alçant  els  teus  bracets  d’aigua  i  neu,
 
trobes  la  puresa  on  camina  Déu.
 
Tanmateix,  ja  saps  comprendre  que  un  pont
 
és  un  gegant  amb  braços  i  un  camí
 
o  que  el  pes  d’una  gota  no  té  fi
 
i  desperta  la  terra  del  seu  son.
 
Clica i llegeix     Vibracions   (2016)
 
 
 

 

E l     r e i     d e     l ‘ e s c a p i s m e
 

VII
 
Prepara  l’oreneta  el  seu  bastiment
 
que  tu  anomenes  amb  dos  precisos  mots:
 
“Ve  el  gran  arquitecte  i  aparellador”.
 
Al  teu  celobert  és  primavera  ardent.
 
Un  abellot  s’enlaira  foll  a  ulls  veients
 
buscant  la  flor  en  qualsevol  petit  brot.
 
El  Sol  et  convida  a  passejar  pertot
 
i  anar  a  comprar  sembla  més  un  sentiment.
 
Hi  ha  una  parada  sota  un  vell  plataner
 
on  venen  fruita  fresca  i  tendra  verdura,
 
tot  allò  que  és  amable  i  brilla  sincer.
 
Vas  a  fer-hi  una  ullada  de  tant  en  tant
 
—el  senzill,  el natural  mai  viu  d’engany,
 
del  somni  de  llibertat  té  el  dolç  perfum.
 
Com  l’abraçada  silent  de  la  Natura,
 
amistat  vol  dir  l’elogi  de  la  llum.