el-caminant-del-somni1 vibracions1
 
 

B e a t u s     i l l e . . .
 
 

Benaurat  aquell  qui  és  afable
 
sabent  incerta  cada  cosa,
 
qui  amant  la  bellesa  no  gosa
 
fruir  en  excés  l’insondable,
 
qui  reté  el  gest  d’un  somni  amable
 
com  el  breu  esclat  d’una  rosa,
 
qui  estima  el  que  és  ver  i  immutable.
 
Benaurat  qui  del  temps  reneix,
 
qui  ignora  l’hora  turmentada,
 
qui  etern  viuria  sense  bleix
 
una  infantesa  mai  trencada,
 
qui  el  cor  ha  oblidat  al  relleix
 
d’un  cingle  ombriu  i  és  tot  mirada.

 
Del  poemari  inèdit  de  1994    “El  caminant  del  somni
 
 
 

coberta-fons-darmari1 la-natura-dels-mites1
 
 

Q u a n    é r e m     e l s     r e i s     d e l     m ó n     i     n o     h o     s a b í e m    
 
 

Quan érem els reis del món, els arbres semblaven déus,
 
les flors, mirades de colors, els camins, màgics portals,
 
les roques, cavalls, camps de joc, l’herbei sota els nostres peus;
 
com una teranyina els rius somreien el cel blau,
 
les muntanyes s’alçaven com el repte més rotund
 
i ens acompanyava sempre el somriure de la llum.
 
Llavors, encara infants, vam rebre tots els dons i no ho sabíem,
 
trepitjàvem el somni de l’Amor però no compreníem
 
que la música dels sentits ens edificà un palau
 
entre les fràgils papallones de joia i de bondat.
 
I ara que l’aspresa ha travessat la meva pell sóc jo
 
qui amb la boca petita li diu al temps encara no,
 
mentre m’acotxa amb el mantell daurat la maternal Natura
 
i he esdevingut immortal en la seva felicitat,
 
fluint com l’aigua imparable buscant la meva mesura.
 
Del  poemari  inèdit  de  1994    “La  natura  dels  mites