De  l’ençà  i  l’enllà,   Una  altra  mirada

 
 

 

I I I
 

Una  gavina  us  visita  sovint
 
que  havia  estat   dona:  hi  ha  vida  nova.
 
Doncs,  el  món  és  talment  la  nostra  prova
 
que  només  podrem  passar-la  sentint,
 
creixent,  somiant,  estimant,  vivint.
 
L’encarnació  és  mirall  que  emprova
 
un  altre  cos,  de  fet,  una  altra  roba
 
per  gaudir  tota  la  llum  de  l’instint.
 
La  voracitat  és  el  tarannà
 
d’un  ocell  de  mort  i  alhora  d’encant
 
que  devora  al  seu  pas  el  sentiment
 
amb  una  fam  obsessiva  i  dement:
 
vol  menjar-se  el  temps  sense  pietat
 
i  acabar  amb  els  mals  de  la  humanitat.

 
 
 

 

I
 

Et  sento  de  lluny,  d’aprop  ets  l’amic.
 
Sempre  em  sorprèn  que  miris  tan  enllà,
 
a  l’ample  espai  que  t’agrada  admirar
 
—per  planetes  i  estrelles  et  sents  ric.
 
Reso  per  nosaltres,  per  al  demà
 
i  el  que  callo  és  sempre  més  del  que  dic
 
—quan  ve  l’Amor,  la  força  d’estimar,
 
entre  paraula  i  silencis  escric.
 
Unificats  com  el  vi  i  el  raïm,
 
l’astrònom  i  el  poeta  alcem  la  Vida
 
perquè  sabem  estimar  sense  mida
 
del  dia  que  naixem  fins  que  morim.

 
 

X X I X    ( I )
 

La  llàgrima  d’un  àngel  ve  del  cel
 
com  una  plenitud  que  ens  il·lumina
 
amb  l’aurèola  d’Amor  que  endevina
 
la  mirada  de  puresa  rebel.
 
Jo  sempre  que  la  veig  sento  l’anhel
 
de  buscar  endins  una  joia  divina
 
per  gaudir  la  senzillesa  tan  fina
 
que  de  la  tristesa  em  sap  treure  el  vel.
 
La  pluja  sempre  ens  du  fertilitat,
 
però  també  ens  fa  malbé  la  collita,
 
la  neu  tan  blanca  bé  prou  que  m’excita
 
el  cor  de  nen.  Tu  em  dónes  llibertat.