De  l’ençà  i  l’enllà
 
 

 

I I I
 
 
Una  gavina  us  visita  sovint
 
que  havia  estat  dona;  hi  ha  vida  nova.
 
Doncs,  el  món  és  talment  la  nostra  prova
 
que  només  podrem  passar-la  sentint,
 
creixent,  somiant,  estimant,  vivint.
 
L’encarnació  és  mirall  que  emprova
 
un  altre  cos,  de  fet,  una  altra  roba
 
per  gaudir  tota  la  llum  de  l’instint.
 
La  voracitat  és  el  tarannà
 
d’un  ocell  de  mort  i  alhora  d’encant
 
que  devora  al  seu  pas  el  sentiment
 
amb  una  fam  obsessiva  i  dement:
 
vol  menjar-se  el  temps  sense  pietat
 
i  acabar  amb  els  mals  de  la  humanitat.