El  caminant  del  somni,   Poemes  al  teu  costat,   Els regals  de  la llum

 
 
el-caminant-del-somni1
 
 
 

B e a t u s     i l l e . . .
 
 
Benaurat  aquell  qui  és  afable
 
sabent  incerta  cada  cosa,
 
qui  amant  la  bellesa  no  gosa
 
fruir  en  excés  l’insondable,
 
qui  reté  el  gest  d’un  somni  amable
 
com  el  breu  esclat  d’una  rosa,
 
qui  estima  el  que  és  ver  i  immutable.
 
Benaurat  qui  del  temps  reneix,
 
qui  ignora  l’hora  turmentada,
 
qui  etern  viuria  sense  bleix
 
una  infantesa  mai  trencada,
 
qui  el  cor  ha  oblidat  al  relleix
 
d’un  cingle  ombriu  i  és  tot  mirada.

 
 
 
 
 
 
I
 
L’instant  que  entens  el  declivi  del  cos
 
és  lluny  de  la  joventut  de  setí.
 
A  poc  a  poc  has  anat  fent  camí
 
per  viure  en  una  gàbia  reclòs.
 
Mires  el  món  ara  ja  ben  desclòs,
 
però  sents  un  calfred  fins  al  moll  de  l’os:
 
només  l’urpa  del  tigre  et  fa  patir
 
la  impaciència  d’assaborir
 
sense  dolor  el  gaudi  de  les  flors.
 
Que  els  sentits  retrobin  de  nou  l’alè
 
i  t’alleugin  del  pes  de  l’anarquia,
 
com  el  poeta  reposa  en  la  fe
 
per  mantenir  viva  la  consciència
 
que  és  l’Amor  encara  l’única  essència.

 
 
 

 

T a n     b l a u
 

Tots  els  estius  poso  el  cap  a  l’aixeta
 
i  quan  passejo  amb  les  sensacions,
 
unes  sabatilles  sense  mitjons
 
i  el  blau  agradós  a  la  samarreta,
 
al  celobert  em  parla  l’oreneta
 
i  m’encomana  les  emocions
 
del  fràgil  divagar  i  de  les  raons
 
amb  l’eternitat  a  cada  nineta,
 
d’una  bellesa  de  color  marí
 
que,  naixent  de  l’atzur  de  l’infinit,
 
relliga  el  llibre  del  dia  i  la  nit
 
amb  la  placidesa  que  no  sé  dir.